UNITAT DE TEAF

TRASTORN DE L’ESPECTRE ALCOHÒLIC FETAL (TEAF)
Quan una dona consumeix alcohol durant l’embaràs, el fetus hi està exposat directament a través del torrent sanguini. L’alcohol interfereix en el creixement i desenvolupament de tots els òrgans del cos; el Sistema Nerviós Central (SNC) és especialment vulnerable als efectes nocius de l’alcohol. Aquests efectes inclouen dificultats cognitives, conductuals, de l’aprenentatge i/o motrius que perduren per tota la vida.
Símptomes
Totes les persones afectades de TEAF pateixen alguna/es disfunció/ns cerebral com a conseqüència de l’exposició prenatal a l’alcohol. A banda, l’exposició prenatal a l’alcohol pot causar signes físics com l’alteració del pes i la talla o bé trets facials característics (fissures palpebrals curtes, filtrum aplanat, llavi superior llis).
Els símptomes característics es poden agrupar en dificultats primàries i secundàries. Les dificultats primàries són aquelles que reflecteixen més directament el dany causat al sistema nerviós central. Aquest dany es manifesta en dificultats en la conducta adaptativa, l’atenció, el pensament, les funcions executives i la memòria. Com a conseqüència, les persones afectades de TEAF experimenten dificultats en la capacitat de raonament, organització, planificació, memorització de seqüències, relació causa-efecte i de regulació de la seva conducta i/o emocions. Les dificultats secundàries, no són presents des de el naixement, apareixen al llarg de la vida de la persona com a conseqüència de les dificultats primàries i poden incloure: problemes de salut mental, fracàs escolar, implicació amb la llei, addiccions, problemes d’inserció laboral, etc.
Una de les característiques més comunes en les persones que pateixen TEAF és la varietat de nivells de maduresa en les diferents àrees de desenvolupament, com el llenguatge expressiu i receptiu, les habilitats socials i de cura personal i  la identificació i gestió emocional.  Les persones amb TEAF, sovint, no tenen l’habilitat per a complir amb les expectatives socials i acadèmiques. Degut a la invisibilitat del trastorn (en molts casos no va acompanyat de signes físics evidents), el TEAF pot resultar frustrant i confús a les persones de l’entorn de la persona que el pateix.
Tractament
El diagnòstic primerenc del TEAF permet establir un pla d’intervenció per a minimitzar el seu impacte i prevenir les dificultats secundàries.
Donat que el TEAF es basa en lesions orgàniques a nivell cerebral, no existeix medicació específica per al trastorn. Tot i tenir un patró d’afectació similar en tots els casos, el pla d’intervenció ha de ser individualitzat (nivells d’afectació diferents en cada àrea). El tractament, per tant, inclou tots aquells components que s’ajustin al perfil de capacitats i discapacitats de la persona afectada (estratègies conductuals, reeducació psicoeducativa, teràpia del llenguatge, intervenció familiar, aproximacions terapèutiques alternatives com el mindfulness, etc.). L’objectiu de la intervenció terapèutica és el de maximitzar l’autonomia i el benestar social i emocional de la persona afectada.

Entrades recents

Arxius

Categories

Meta